Y otro documento gráfico, para explicar por que no puede funcionar el capitalismo:

Zeitgeist:Los hombres tras la cortina

Que lo disfruteis!

Buen día a todos,

A continuación, una historia del dinero en forma amena de leer, para que todos podamos entender los porqués del sistema monetario/financiero actual, y por qué no puede funcionar en un mundo finito.

Os dejo con la historia de Fabián, que podéis encontrar en muchos lugares en internet, si buscáis "Larry Hannigan" o "Quiero La Tierra más el 5 por ciento." 

Espero que lo disfruteis también.

Os pongo un enlace a un blog que sigo desde hace tiempo, que trata sobre las diversas crisis, la crisis energética, la de recursos y la ecológica, que aunque no tengan tanto tratamiento en los medios, posiblemente tenga una relación causal con la crisis económica que venimos sufriendo.

Espero que disfrutéis de este blog que hace un enfoque diferente:

The oil crash

LA MONEDA  LA GRAN DESCONEGUDA  

En Jordi Griera, membre d'honor del Centre d'Estudis Joan Bardina i fundador d'Ineval, ens facilita l'enllaç del vídeo de la seva conferència en català del passat divendres, 2 d'agost del 2013, a Figueres, al Museu de l'Empordà, dins del programa «L'Art de la Moneda» on intervingueren Edward Hugh, el ja esmentat Jordi Griera, Teresa González i Peplluís de la Rosa.

Enllaç del vídeo a «YouTube»:

http://youtu.be/kyALHhVuhjA

En aquest nou vídeo en Jordi Griera ens explica l'endeutament en creixement exponencial que ha arribat fins a l'actual situació de misèria econòmica i propostes per sortir d'ella.

Jordi.Griera@ineval.org

http://qualitathumana.com

http://seitaivilanova.com

Twitter: @ineval1

Si voleu aprofundir més en el tema, podeu veure més informació en català i en altres idiomes sobre el model polític, econòmic i social elaborat per l'equip encapçalat per l'Agustí Chalaux (1911-2006) i en Lluís Maria Xirinacs (1932-2007), dins del Centre d'Estudis Joan Bardina, en els seus recursos d'Internet.

Centre d'Estudis Joan Bardina:
Lloc web:
http://bardina.org
Bloc:
http://bardina.blog.pangea.org/

Monedes Socials
per Jordi Griera

En una època com la que ens està tocant viure, on les institucions que tenen l'encàrrec de facilitar el país els diners necessaris per al comerç sembla que tenen massa dificultats per complir amb la seva comesa, és natural que tant els comerciants com els consumidors es dotin a si mateixos de nous instruments financers, el que anomenem Monedes Socials, complementàries de la moneda oficial mentre aquesta sigui hegemònica.

La Fundació INEVAL s'interessa per aquest com per qualsevol altre fenomen sociològic que tendeixi a millorar el benestar de la societat i manifestar els valors humans, com és el cas, ja que de les coses que més ens han cridat l'atenció és l'esperit de germanor tan acusat i poderós que es desperta en els pobles i comunitats on comencen a circular aquestes monedes locals.

Portem anys estudiant el tema a nivell teòric i ens complau facilitar en aquest lloc web elements que puguin ser útils als responsables de les monedes socials. Si el lector decideix utilitzar algun d'aquests materials, ha de saber que s'ofereixen gratuïtament a títol merament informatiu i de bona fe, i sense cap garantia ni responsabilitat per part nostra. Cal que abans d'aplicar qualsevol d'aquests suggeriments hàgiu verificat per vosaltres mateixos la seva aplicabilitat i validesa.

Si un gestor de moneda social o complementària desitja el nostre consell sobre algun aspecte no contemplat en aquesta pàgina, ens pot escriure a monedasocial@ineval.org

Argumentari per les monedes socials.

LES PREGUNTES DEL COMERCIANT

1. Per quina raó em convé adherir-me a la moneda social?

Per augmentar vendes. Vostè ha de pensar si la disminució de públic es deu al fet que els seus productes no són desitjats o si, per contra, és perquè, deseándolos, la gent no els pot comprar perquè no té euros. La moneda social proporciona als compradors un mitjà de pagament complementari a l'euro, augmentant la quantitat de diners en circulació i per tant estimulant les vendes.
2. Però si em paguen en moneda social, com pagaré als meus proveïdors?

Suposem que treballa vostè amb un marge X, tant se val si és el 60% o el 10%, el que està clar és que al seu proveïdor el més segur és que li hagi de pagar en euros, per tant és recomanable que vengui els seus articles en moneda mixta: X en euros i 100 menys X en moneda social. Concretant, si el seu marge és del 35% en un producte que vostè n'ha fixat el preu en € 100, pot vendre'l per € 65 més l'equivalent de € 35 en moneda social.
3. Si igualment el venc per un total equivalent a € 100, perquè el client me'l comprarà ara si abans no ho feia?

Perquè en principi el client no es queixa que el seu producte sigui car sinó que el seu problema és que no té euros suficients. En reduir la quantitat d'euros que vostè li exigeix, està facilitant la venda, encara que no baixi el preu. Pensi que el camí tradicional per augmentar vendes, que consisteix en baixar el preu, representa una minva del seu marge comercial que molt ràpidament el pot portar a tenir pèrdues, en canvi si cobra el seu marge en moneda social facilita la venda sense perdre marge .
4. Però què en faig jo de la moneda social?

Vostè fa el mateix que el seu client, és a dir comprar als establiments que l'acceptin. L'aigua i l'electricitat segurament els haurà de pagar en euros, però ja del lloguer pot negociar-ne una part en moneda social, ara que els lloguers estan baixant. Pel que fa la seva sustentació personal, que obté del seu marge, segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística un 90% de la "cistella de la compra" es realitza en botigues locals, que poden acceptar la moneda local, i només el 10 % correspon a compres externes a la localitat, per tant en euros. A més, li convé saber que hi ha ciutats i pobles on les empreses han establert xarxes d'intercanvi basades en la moneda social, és a dir que la seva utilitat no està limitada a les vendes al detall. Aquesta moneda és SEVA, pensada per donar-li major liquiditat i afavorir els intercanvis, la imaginació dels empresaris posa la resta.
5. Quants comerciants accepten ja la moneda local?

Totes les coses comencen un dia i tenen un període de llançament. Nosaltres vam començar el dia tal i fins aquest moment s'hi han adherit els següents comerciants: (enumerar). Està clar que vostè pot pensar que té un cert risc fins al dia en què el nombre de comerciants o d'usuaris sigui raonablement elevat. Nosaltres no volem que vostè corri cap risc i li proposem que comenci amb un 10% (5% segons el ram) en moneda social, de manera que el pitjor que li podria passar és que hauria fet un 10% (5%) de descompte en la venda si no pogués canviar la moneda social per productes o serveis que li interessin, però pensi que si no s'ha fet segurament no hagués fet aquesta venda, de manera que en realitat ha guanyat més que ha perdut. Nosaltres en tenim prou amb el seu compromís d'augmentar aquest percentatge en moneda social el dia que li mostrem que hem doblat el nombre de comerciants o d'usuaris que l'accepten.
6. Què passa amb l'IVA?

No hi ha canvis respecte a la seva situació actual, mateix tipus, el mateix import, es cobra en euros i es paga en euros. Tanmateix, l'informem que hi ha ajuntaments que estan començant a acceptar el pagament de certes taxes municipals en moneda local. Estem en converses amb el nostre (si és el cas).
7. És legal el que esteu fent?

Sense cap dubte, els estatuts del Banc Central Europeu prohibeixen a qualsevol persona o entitat "emetre bitllets de banc denominats en euros", la qual cosa seria un delicte tipificat com falsificació de diners. La nostra moneda no són euros ni pretén substituir l'euro, és el que a Europa es diuen monedes socials o monedes locals, un sistema de promoció del comerç plenament acceptat. Cal només que compleixi els requisits de la Llei Europea del Diner Electronic, que a Espanya es va promulgar el 27 de juliol de 2011; aquesta llei posa certes limitacions per tal que la nova moneda no sigui d'ús universal, que no valgui per pagar tothom a tot arreu, i així que no sigui competència de l'euro. La nostra moneda les compleix.

MONEDA SOCIAL, LES PREGUNTES DE L'USUARI.

1. Perquè una moneda nova, no n'hi ha prou amb l'euro?

No n'hi ha prou, sense cap dubte. Les estadístiques econòmiques mostren que el 98% dels diners que arriben als bancs aquests ho inverteixen en el mercat de capitals, col·loquialment anomenat "el casino financer"; només el 2% es reinverteix en l'economia local, amb el resultat que falten diners per tot. La moneda social és la resposta que la ciutadania dóna a aquest estat de coses. És una resposta en la direcció de l'autosuficiència i la solidaritat, per promoure una nova societat més participativa, on l'escassetat de diners no sigui un problema per a l'existència.

2. En el cas de l'euro jo sé que està recolzat pel Banc Central europeu i els governs. Qui o què dóna suport a aquesta moneda social?

Aquesta moneda està recolzada fonamentalment per la confiança mútua dels ciutadans que la utilitzen, per la feina que li dóna valor i per la serietat de tots els intervinents, que són: ....

En realitat el suport d'una moneda social no és tan important com la seva velocitat de circulació i les seves propietats per facilitar el comerç. La moneda social no pretén ser una moneda de reserva o d'acumulació de valor, casos en que segurament tindria més sentit preguntar-se pel seu recolzament; la seva missió és augmentar la massa monetària a disposició dels habitants de la ciutat per satisfer les seves necessitats de compra. Si vostè tingués la intenció de posar tots els estalvis de la seva vida en moneda social probablement li recomanaríem que abandonés la idea, no per manca de solvència de la moneda social, sinó perquè els estalvis són per no gastar-los i en canvi la moneda social neix amb una vocació de circulació, de canviar de mà constantment. És així com compleix la seva comesa.

3. Em puc trobar un dia tenint un cert import de moneda social sense poder canviar-la en euros o en productes o serveis?

Tot és possible en aquest món, el que compta és la probabilitat que efectivament succeeixi. A la pràctica és molt menys probable que perdi diners del que ha passat amb els bancs, per exemple, que els clients no han pogut treure els seus estalvis de tota la vida. L'associació de ciutadans i productors que impulsa la moneda social està absolutament determinada a mantenir el projecte en totes circumstàncies, ja que el procés de donar impuls a l'economia local és irreversible, per necessari. Aquest projecte, com els innombrables projectes de moneda social que han nascut a tot el món, no s'origina en "una nova fórmula financera" sinó en un canvi total de mentalitat, el que es coneix com "transició", el pas de l'antiga societat insolidària a la nova societat en xarxa, solidària, cooperativa i amb valors humans. Des del nostre punt de vista aquest compromís mutu val molt més que tenir diners en un banc, i per descomptat és més sòlid.

4. Quins són els fonaments legals del sistema?

A la Unió Europea s'admeten dos tipus de moneda: Primer l'euro, única moneda de curs legal, vàlida per acumular valor, per legalment liquidar deutes, pagar impostos i emetre bitllets de banc. És l'eina del comerç global. En segon lloc, les monedes locals, socials o complementàries, la seva missió és estimular les economies locals i remeiar l'escassetat de moneda governamental causada per les ineficiències del sistema financer. De les lleis europees s'extreuen dues conseqüències: falsificar euros està penat, emetre moneda social està permès. Com a prova d'això, diverses monedes socials estan recolzades per ajuntaments i altres entitats oficials igualment importants.

5. I si ho il·legalitzen mitjançant un canvi de les lleis, què faran?

Les lleis europees no canvien d'un dia a l'altre, per decret, sinó mitjançant llargs processos legislatius. Un canvi així seria difícil a causa de les moltes monedes socials existents, l'opinió pública i la força dels vots que les recolzen. Tanmateix, cas de succeir, procediríem a un tancament progressiu i ordenat, de manera que les pèrdues serien mínimes, si n'hi ha, que no té per què.

6. On i com puc aconseguir moneda social?

Vostè pot vendre productes que fabriqui, objectes de segona mà o serveis que proporcioni. Per això el millor és anunciar-se a la web de l'associació. També pot canviar euros per moneda social. En aquest cas li recomanem que s'assabenti de les condicions de redempció o canvi invers a euros, per si algun dia li convé, ja que algunes monedes ho permeten i altres no, i també n'hi ha que ho permeten però amb una petita minva o comissió .

7. Perdoni, però segueixo sense entendre perquè he de canviar euros a moneda social en lloc d'usar-los directament. M'ho pot tornar a explicar?

Vostè fa una compra. Si és feta en euros, el botiguer els portarà al banc, el qual els invertirà en bons del tresor a deu anys o en un fons d'inversió americà o xinès. Hauran desaparegut del poble o ciutat! En canvi, si vostè paga en moneda social, té la certesa que el botiguer els reinvertirà en la seva població. Hi ha més diners per a tothom en el segon cas, es palpa més fluïdesa econòmica. Fem servir la moneda social en benefici propi i de tots.

8. I on la puc gastar, quins comerços l'accepten?

Observeu els cartells que normalment exhibeixen els comerços adherits. Podeu trobar una llista d'ells a la web de l'associació, val la pena controlar amb freqüència donat el ritme amb el que s'expansiona l'acceptació de la moneda.

UNA SOLUCIÓN A MEDIO CAMINO PERO MEJOR QUE LA QUE EXISTÍA

El Fin del Dinero Deuda en el Reino Unido

Sábado, 29 de diciembre de 2012

El primer ministro británico, David Cameron, compareció ayer públicamente ante los medios de comunicación para anunciar un cambio radical en el sistema financiero del Reino Unido. 

En pocas semanas, la creación y la gestión del dinero estarán controladas directamente por varios organismos estatales cuya labor será sometida cada año a la aprobación ciudadana.

 La decisión de Cameron termina con el monopolio del que disfrutaban históricamente los bancos para emitir dinero en forma de deuda a través de préstamos, descubiertos y otros sistemas de créditos.

La reforma es el resultado de un largo proceso de reflexión sobre el papel del dinero en el Reino Unido, en el que ha sido decisiva la labor de la ONG británica Positive Money, que lleva desde su aparición, en el año 2010, presionando a favor de un cambio del sistema financiero.

De hecho, esta Ley del Dinero Público, como bautizó ayer Cameron a la nueva normativa, se ha inspirado principalmente en un proyecto de Ley anterior redactado por la propia Positive Money. Proyecto que sus militantes defendieron en cientos de charlas y debates a lo largo de todo el territorio de las Islas, en una exitosa campaña que le ha valido a la ONG para conseguir el apoyo de los dos grandes partidos.

Apoyo que garantiza la aprobación en el Parlamento de la reforma, prevista para “la primera semana de febrero, como muy tarde”, según Cameron. Su entrada en vigor dará paso a la aparición de un nuevo organismo público, el Comité de Política Monetaria, que dependerá directamente del Banco de Inglaterra. Será el único organismo que podrá crear dinero. “No así recaudarlo, pues esta es, como bien saben, competencia de la Hacienda Pública a través de los impuestos, que por supuesto seguirán existiendo”, ha aclarado Cameron.

El dinero emitido por el Comité de Política Monetaria estará además “libre de deuda”, destacó el primer ministro, “pues no habrá que devolverlo al comité ni a ningún banco, al contrario de lo que sucede con los préstamos emitidos por estos”.

Dicho dinero libre de deuda que será gastado en aquellas partidas que propongan las fuerzas políticas representadas en el Parlamento británico y que vote la ciudadanía en referéndum vinculante que será convocado con carácter anual.

Cada partido podrá realizar un número determinado de propuestas para el gasto del dinero libre de deuda, según su representación parlamentaria. El número de propuestas de gasto que podrán realizarse varía entre tres, cinco, siete o diez como máximo, dependiendo del número de diputados que representen a dicha fuerza política en el Parlamento.

Las propuestas de gasto de los partidos serán posteriormente votadas para su aprobación en referéndum popular. A la hora de votar, el ciudadano se encontrará con una papeleta donde figurarán todas las propuestas. Podrá seleccionar un máximo de diez, procedentes del mismo o de distintos partidos políticos. Las diez propuestas más votadas serán las destinatarias del grueso del dinero creado (salvo ciertas partidas para casos excepcionales) hasta la celebración de un nuevo referéndum, al año siguiente.

Sobre los fines a los que podrá dedicarse este dinero libre de deuda, Cameron ha señalado que “puede ser utilizado para pagar las deudas existentes y, al reducir la deuda personal, las personas y las familias tendrán más dinero para gastar en las empresas. De este modo, se crearán puestos de trabajo y se reducirá el actual nivel de desempleo”.

Por su parte, el fundador de Positive Money, Ben Dyson, ha añadido que “una opción (para el uso del dinero) puede ser la construcción de infraestructuras. Por ejemplo, para realizar la transición a un modelo energético basado plenamente en las energías renovables, algo que deberíamos hacer antes de que los precios del petróleo terminen fuera de control por el llamado pico del petróleo”.

“También podría utilizarse el dinero para rebajar los impuestos al 20% más pobre de la población mediante la reducción del IVA, un impuesto que pagan hasta los pensionistas y los desempleados cada vez que compran algo en una tienda. O, alternativamente, ese dinero podría ser distribuido de manera proporcional entre todos los adultos del país, como una renta básica”, añade Dyson.

Se acaba el “peor sistema” posible

Después de la aprobación de la Ley del Dinero Público, los bancos privados británicos podrán seguir prestando dinero, “pero no crearlo de la nada”, señala el fundador de Positive Money. “Muchas personas creen que cuando un banco les concede un préstamo, reciben de la entidad bancaria el dinero depositado por otras personas. La realidad es totalmente distinta. Lo que hace el banco con el prestatario es crear para él una nueva entrada contable en la que anota el dinero de su préstamo. Dinero que básicamente acaba de surgir de la nada, y que no está respaldado por ningún depósito de nadie. Dinero creado de la nada por el que además, el prestatario tendrá que pagar unos intereses adicionales”, añade el fundador de Positive Money.

La New Economics Foundation (NEF), fundación británica que defiende la necesidad de un profundo cambio del sistema económico para hacerlo sostenible social y medioambientalmente, comparte esta visión de Positive Money, para la que ha realizado diversos estudios sobre la creación y la función del dinero.

El responsable de muchas de estas investigaciones e investigador jefe de la NEF, Josh Ryan-Collins, afirma que es un verdadero mito que los bancos sean meros intermediarios: “en el Reino Unido no hay ninguna ratio obligatoria que los bancos tengan que cumplir entre los depósitos que guardan para otros y sus reservas de dinero, de manera que los bancos no necesitan el dinero de los ahorradores para poder prestárselo a quienes lo necesitan”.

Desde Positive Money también destacan el hecho de que el 97% del dinero con el que se opera en el Reino Unido se expresa en forma de meras anotaciones electrónicas que figuran en las cuentas bancarias de los usuarios. El resto, apenas un 3%, es dinero en metálico impreso por el Banco de Inglaterra. “En definitiva, casi todo el dinero en circulación es dinero digital cuya creación está monopolizada por los bancos privados, que usan este poder para imponerse a los poderes democráticos, como bien se está viendo en esta crisis. Ya lo dijo Mayer Rothschild: dejadme emitir y controlar la creación del dinero de una nación y me dará igual quién haga las leyes”, recuerda Dyson.

“También es interesante -prosigue el fundador de la ONG- lo que dijo el propio Mervyn King, gobernador del Banco de Inglaterra, sobre este sistema del dinero-deuda, cuando afirmó, hace año y medio, que de todas las maneras en que se puede organizar la banca, la peor es la que tenemos hoy en día”.

Una de las razones para el fundador de Positive Money de afirmaciones tan extremas como esta es que el dinero-deuda genera, como no podría ser de otra manera, un endeudamiento excesivo y generalizado: “muchos políticos insisten machaconamente con la idea de que no se puede gastar más de lo que se ingresa. Pero lo que no dicen es que esa es precisamente la base de este sistema, ya que el dinero solo se crea como deuda. Así sucede, por ejemplo, al constituir un préstamo y, posteriormente, cuando el préstamo se devuelve, alguien más debe pedirlo prestado para que ese dinero pueda seguir existiendo. Sin deuda no hay dinero, por tanto”.

Endeudamiento que además acaba siendo destinado preferentemente a la especulación en detrimento de la economía real. Según Dyson: “los préstamos productivos, esto es, el dinero prestado a empresas que producen bienes, prestan servicios y crean puestos de trabajo, solo representan el ocho por ciento de los préstamos concedidos por los bancos, mientras que el restante 92% se destina a la especulación financiera e inmobiliaria”.

Situación que cambiará tras la entrada en vigor de la reforma financiera. “Al dirigir este dinero nuevo a la economía real y productiva, en lugar de a los bancos que lo prestan en forma de deuda, se reducirán los niveles de pobreza. Al tiempo que también se reducirá el endeudamiento, redundando en una mayor igualdad, dado que los más pobres no tendrán que pagar tanto dinero a los más ricos en forma de intereses”.

“Tampoco serán necesarios nuevos recortes de los servicios públicos del Estado del Bienestar, pues se podrán generar los ingresos necesarios para mantenerlos, e incluso mejorarlos”, concluye el fundador de Positive Money.

http://www.positivemoney.org/

http://www.noticiaspositivas.net/2012/02/03/cambiemos-el-dinero-cambiemos-el-mundo/

http://www.noticiaspositivas.net/2012/03/09/%C2%BFcomo-reducir-la-deuda-y-el-desempleo/

http://www.noticiaspositivas.net/2011/04/08/nuevos-pasos-hacia-la-reforma-de-l

Fuente: http://www.mundoconmisojos.es/?p=3873

LA MONDEA SOCIAL, UNA SOLUCIÓ A LA CRISI

Autor/s: Josep Casulleras Nualart i Martí Crespo

S'escampen les iniciatives de monedes complementàries a l'euro per a reactivar mercats en recessió · En parlem a l'Internauta amb Andreu Honzawa, expert en diversitat monetària

En èpoques de crisi, les monedes complementàries poden ésser una solució dels mercats en recessió. D'experiències d'aquestes, n'hi ha de fa molts anys, però ara amb la crisi han proliferat. Amb les tecnologies de la informació se n'ha perfeccionat l'ús, com en el cas de la divisa electrònica bitcoin.

Una solució de la crisi seria que els països tinguessin més d'una moneda; que hi hagués l'euro i més monedes que el complementessin i que injectessin liquiditat allà on no arriba l'euro ', explica a l'Internauta d'aquesta setmana Andreu Honzawa, expert en diversitat monetària i membre de la fundació neerlandesa Social TRade Organisation (STRO).

La filosofia d'ús d'aquestes monedes, segons Honzawa, és aquesta: 'Per què quan l'economia funciona bé fem els intercanvis en euros, però quan no va bé, si no en tenim, ens hem de quedar sense fer bescanvis? Aquesta mancança, la poden resoldre diverses monedes complementàries que s'ajusten a cada realitat local.'

L'èxit de Wir a Suïssa
El cas més antic que es coneix, i de més èxit, és Wir, a Suïssa, que té 60.000 petites i mitjanes empreses adherides i funciona des dels anys 1930. És allò que s'anomena un sistema de crèdit mutu. 'Pots demanar un préstec en aquesta moneda, que es diu wir. Has de posar-hi un aval, una penyora, igual que un banc, però reps un crèdit en aquesta moneda i te'l donen amb tipus molt més baixos que no els que carreguen els bancs. Per exemple, un crèdit amb francs suïssos del 10% pot ser d'un 1% o un 2% en wirs', explica Honzawa.
Aquesta moneda complementària es pot fer servir només dins la xarxa d'empreses adherides, però té una funció molt clara: quan hi ha crisi i afluixa la demanda, no hi ha clients. I com que no n'hi ha, els comerços tenen una capacitat excedent. Amb el sistema Wir, quan la demanda afluixa i hi ha aquest excedent, es passa a bescanviar aquesta capacitat d'excedent entre els comerços o entre empreses.
Honzawa en posa aquest exemple: 'Un restaurant té unes quantes taules. Quan hi ha crisi, no s'omplen totes. En comptes de deixar taules buides, que són una pèrdua, el restaurant prefereix que s'omplin de gent que pagui amb el sistema Wir. Així, cobra en wirs i aquests wirs se'ls pot gastar en una altra empresa de la xarxa, que en té 60.000 d'adherides. Llavors, el xoc en la demanda de la crisi no és tan fort, i les pimes passen a comerciar elles amb elles quan el mercat afluixa. A més, pots tenir accés a crèdits de tipus d'interès molt més assequibles. I la moneda no va vinculada ni a l'euribor ni al BCE.'

L'experiència dels bristol pounds
Hi ha més experiències interessants a Europa, com la que han posat en funcionament a la ciutat anglesa de Bristol. Hi tenen una moneda local, vinculada a la xarxa de comerços de la ciutat. Els bristol pounds es compren en lliures, i en cada compra es rep una bonificació, que pot ser del 10%. Per exemple, es paguen 10 lliures i es reben 11 bristol pounds. És com un descompte pel fet de comprar dins la xarxa de comerços. Aquesta moneda només circula per Bristol. I qui vulgui, la pot canviar per lliures una altra vegada, però assumint un recàrrec, de manera que es crea un incentiu perquè els diners que hi ha dins el sistema circulin més en l'economia local.

El fenomen bitcoin
Un dels problemes que tenen aquestes monedes locals i complementàries de l'euro, o de la lliura, és que esdevinguin realment models d'èxit. Els consumidors no s'hi posen perquè no hi ha prou comerços a la xarxa; i els comerços tampoc perquè no hi ha prou consumidors. Cal una massa crítica i, quan s'ha traspassat, tot comença a funcionar.

Un cas recent que ha traspassat aquesta massa crítica, el trobem a internet: el bitcoin. Es tracta d'una moneda electrònica sorgida el 2009 del cap d'un misteriós programador informàtic que es fa dir Satoshi Nakamoto. D'aquell naixement críptic fins ara s'ha convertit en una divisa virtual i descentralitzada que molts es demanen si serà predominant al segle XXI.

Entre les singularitats de la bitcoin hi ha el fet que no cal cap banc central per a emetre la moneda ni validar-la, sinó que se n'encarreguen informàtics repartits per mig món amb els seus ordinadors. I, pel funcionament i ritme de fabricació estable, és una divisa que evita la inflació. Una vegada en circulació, els pagaments es fan amb programari P2P de lliure distribució i amb un xifratge complex, que hauria d'assegurar pagaments anònims i segurs.
També té un costat fosc, tal com explica Honzawa: 'Es fa servir per comprar drogues a internet i realment la policia no hi pot actuar; i també per a emblanquir diners. Canvien els euros per bitcoin; envien els bitcoin a Mèxic, per exemple, i els canvien per pesos, i tot plegat sense passar per cap paradís fiscal. I també hi actuen els especuladors; com que veuen que els bitcoin pugen, en compren per especular.'

Ara, aquesta opacitat també va servir a WikiLeaks per superar el blocatge del govern dels EUA, que va ordenar a Visa, Mastercard i PayPal de blocar-los els comptes. N'hi va haver prou de demanar donatius en bitcoins.